7.11 Pasta i massa Quan parlem de fer pa, pastissos o altres coses semblants, cal fer servir la paraula "pasta" i "pastar" i no "massa" i "amassar". L'Alcover-Moll no porta cap cas de la paraula "massa" referida a coses de menjar. Només "massa encefàlica", "massa coral", "multitud", etc. La manera catalana de dir és: "pasta" i "pastar" i mai "massa" i "amassar". D'aquí en vénen una colla de derivats: pastera, pastís, pastetes que no existeixen amb la paraula "massa" i que ens confirmen que la nostra manera de dir és: "pasta" i "pastar". Ja es veu que no podem "amassar" una "pasta" o "pastar" una "massa" sinó que cal "pastar la pasta a la pastera per fer un pastís". En aquest sentit, en català, no existeixen les paraules "massa" i "amassar". Segur que mai no hem sentit a dir "massa de full" sinó que tots en diem "pasta de full". Hi ha algunes expressions ben populars amb el verb "pastar": "Ell s'ho cuina i s'ho pasta tot sol". Volent dir que ell fa i desfà sense consultar ningú. "És fet i pastat que el seu pare", quan el fill s'hi assembla molt. En el camp científic es fa servir molt la paraula massa. Els casos més usuals són; la massa atòmica o la molecular, la massa gravitatòria o inercial, la massa específica o densitat, la massa crítica, etc. Sempre equival a una quantitat de matèria. Una pastera, però a més de ser "un atuell de pastar pa, de fons pla i parets inclinades" tambés és una altra cosa. Ens ho explica el filòleg Albert Pla i Nualart en un article de l'AVUI del 8 de juny de 2009. És una gran troballa i sorprenent. Ens diu que, segons el diccionari, una pastera és també una "barca petita de fons pla, sense quilla". Índex general Dic.Alcover-Moll Dic. l'IEC Dics.AVUI Dicc. DIDAC Dic.castellà Pàgina inicial de boncatala.com |