 El catanyol, imparable Publicat en el número 66 de la revista "Llengua Nacional" Rebut a través d'Infomigjorn  Autora: Maria del Pla (Els textos en vermell hi són afegits.) Un dia qualsevol de la primera quinzena del mes de juny passat. Em llevo a quarts de vuit del matí, com cada dia, i poso Catalunya Ràdio, com cada dia. La corresponsal de Lleida, parlant del temps, ens fa saber que "a Solsona tenen nou" (en tenen nou). Entesos: a Solsona "estan a nou graus" de temperatura, ens ha volgut dir la noia que s'acaba de cruspir el pronom feble en, potser perquè ni tan sols ha desdejunat i té un rau-rau de gana al païdor. Al cap d'una hora, si fa no fa, a Catalunya Ràdio hi ha tertúlia. Els contertulians, tots catalans de naixement i de força anomenada, parlen de "la oposició al govern", de "la opinió del president" i de "la única (l'única) sortida que té el president", amanits amb un "també hi ha una (n'hi ha una) altra" (es refereixen a opció) i amb un "encara pot haver-hi (pot haver-n'hi) una altra", a part de donar per fet que les paraules del president no cauran, sembla, "a dins d'un sac trencat (sac de cul foradat)". Res d'apostrofar en el llenguatge parlat, doncs, ni res de la combinació binària n'hi, perquè probablement els ha anat caient, amb el temps, a dins d'un sac de cul foradat. A mig matí compro l'Avui, com cada dia, i hi faig un cop d'ull, res més que un cop d'ull. Un columnista ens fa saber "que hi ha gent que vol treballar i n'hi ha d'altres que no els (ho) deixen" (fer), amb referència a la vaga que duen a terme els transportistes en aquells dies. Que no els deixen què?, em pregunto. I m'adono que vol dir que els altres no els ho deixen fer, de treballar. Més endavant, en un altre article hi trobo un "al dia següent" per l'endemà. Unes formes, ves per on, que cada dia sovintegen més a les pàgines d'aquest diari, al costat d'algunes altres que fan posar els pèls de punta: uns dies abans, en el text d'una col·laboradora setmanal hi havia llegit "A tot arreu (hi) couen faves". Havent dinat, com cada dia, veig, i escolto, el Telenotícies migdia de TV3, abans la Nostra i avui no sabem de qui. Parlen de la vaga de transportistes i de les "estanteries pràcticament buides" pel que fa a l'aviram, la carn i la fruita i verdura d'algunes parades de no sé quin mercat. Estanteries? On són les nostres poselles? I les postades? I els prestatges? Tot seguit, els presentadors ens etziben un "Portugal ha posat reserves", per un "Portugal hi ha posat reserves"; un "diu que no tenen cap prova", per "un diu que no en tenen cap prova", i un "tornen a produir més" per un "en tornen a produir més". Certament, la llengua que es parla a TV3 comença a patir una certa manca de pronoms febles. Al vespre, com sempre, veig, i escolto, el Telenotícies vespre. Acabat l'espai que TV3 dedica al temps, peso figues al sofà una estona. Quan torno a ser d'aquest món, tinc la sèrie Ventdelplà a la pantalla. I si al migdia hi havia hagut una certa manca de pronoms febles, en el noticiari de TV3, ara la cosa ja és greu. En efecte, el pronom feble hi desapareix dels diàlegs de la sèrie com per art d'encanteri: "si decideixes anar" per "si decideixes anar-hi", "en Martí tenia ganes d'anar" per "en Martí tenia ganes d'anar-hi", "no podia fer res més" per "no hi podia fer res més "..., al costat d'algun en, com ara "és una mostra" per "n'és una mostra". Altrament, la fonètica que ens serveixen tant Catalunya Ràdio com TV3 com més va més castellana és. Els dos sons de la s -sonora i sorda-, els confonen força sovint; així, "vessant" es pot convertir en vesant, mentre que "Isona" o "Camarasa" es poden convertir en Issona o Camarassa. Enllaços fònics com elzamics (els amics) o ca-ri dolén (car i dolent) ja no s'hi solen fer. Ni els dels sants amb h o vocal a l'inici del nom. Els san-tHonorat o san-tAndreu dels nostres pares i avis avui s'han convertit en "san Honorat" i "san Andreu" d'una manera definitiva en els mitjans de comunicació diguem-ne "nacionals", així com cen-thomes, pronunciat "cen homes", com a exemple dels mil més que n'hi ha. I no parlem dels fonemes. A vegades no saps si el locutor o locutora que condueix el programa o dóna les notícies ha dit "lloc" o "joc", perquè ha pronunciat ioc, i ho has d'endevinar pel context. Això sí, fem mans i mànegues per aprendre idiomes estrangers i governativament signem una hora més de castellà en l'educació primària, en comptes de preocupar-nos perquè el català que aventen diàriament els locutors, locutores i contertulians dels nostres mitjans de comunicació sigui mínimament correcte. Si no és així, tenim mala peça al teler, perquè la força d'aquests mitjans és immensament poderosa pel que fa a la seva incidència social. Recordeu, si no, com en un tres i no res van esbandir, aquesta primavera passada, la "secada" de Catalunya per instaurar-hi la "sequera". I recordeu, també, que si avui els catalans tenim esquenes, en comptes d'"esquena 
", és gràcies a les retransmissions dels partits de futbol que fa TV3, ja que els jugadors, des dels primers partits, ja fa anys, "rematen d'esquenes a la porteria", o "juguen d'esquenes a la porteria", o "cauen d'esquenes a terra"...
M'hi jugo un patacó i tot que, d'aquí a poc temps, els jugadors "es cauran d'esquenes
al terra"
en les retransmissions dels partits de futbol que ens oferirà TV3.
|