L'etimologia dels noms que rep aquest animal és molt interessant.
- A les comarques de Lleida en diuen 'muricec' = 'muri - cec' que vol deir 'rata cega'.
     És una paraula composta dels mots llatins 'mus muris' (substantiu de la tercera declinació) que vol dir rata i 'caecus, a, um' (adjectiu de tres terminacions) que vol dir 'cec'. En llatí el nominatiu seria "mus caecus" i l'acusatiu, que diu que és d'on deriven els mots, seria: 'murem caecum' que deu haver evolucionat fins a 'muricec'. També hi ha llocs que en diuen 'esmuriac'.
- Els del català oriental en diem 'rata pinyada', que vol dir 'rata' amb 'ales'. Són dues paraules separades: 'Rata' que diu que pot tenir un origen onomatopeic de la fressa que fan les rates quan roseguen. (A Girona, si una cosa és rosegada per les rates diuen que és ratada). i 'pinyada' que vindria del llatí 'pennatus, pennata, pennatum' que vol dir 'que té ales'. Penna, pennae és un substantiu de la primera declinació que vol dir 'ala'. Així, en llatí, seria Rata pennata i d'aquí vindria el català 'rata pinyada'.
      - A València conserven més bé que nosaltres la paraula llatina 'pennata' i en diuen una 'rata pennada' o, tal com solen dir, una 'rata penàa'. Que és com ells fan els participis femenins.

---

           Lo rat penat, aquí en masculí, és una societat cultural
    valenciana fundada el 1878.