LLUQUET m.
|| 1. Tija de cànem, de caramuixa o d'altre vegetal poc consistent, que, ensofrada a un cap o a tots dos i acostada a una brasa, s'encén amb flama
|| 4. Ble ensofrat que es crema dins les bótes per esvair-ne les emanacions malsanes (Penedès, Priorat).   En cremar el sofre es desprèn anhídrid sulfurós (SO₂) que és un insecticida.
   Etim.: a primera vista sembla diminutiu de lluc, però en realitat ve de l'àrab alwuqéyd, ‘ble’, ‘palleta per a encendre’ .

---