RESUMS GRAMATICALS PRACTICS: PER / PER A
US DE PER
Causa eficient (allo que produeix un canvi). Es refereix sempre a temps passat o present (la causa es anterior o simultania a l'efecte).
Abraca:
. L'infinitiu causal, equivalent a pel fet de, per rao de, a causa de. Parafrasejable tambe per perque es (o havia) / per ser (o haver de ser) / per tal com (verb en indicatiu).
Exs.: Per ser massa bo lfhan ficat a la preso. / Ho diu per haver-ho sentit. / Multes per aparcar malament. / Lfhan condecorat per haver salvat tantes vides. / Detenen en Joan per robar en un despatx.
. L'infinitiu de caracteristica, equivalent a pel fet de fer-ho aixi, perque ho fa aixi.
Ex.: Es caracteritza per fer-ho aixi.
. L'infinitiu d'expectativa (accio que s'espera pero que encara no s'ha realitzat) equivalent a esperant de, que espera ser, encara sense.
Exs.: Pis per llogar / Resta molt de cami per fer. / Parets per pintar. / Tinc tres noies per casar.
. Altres valors com substitucio (Ex.: Ho fare jo per tu), temps edurantf (Exs.: Pel gener fa mes fred. / Ens veiem per Nadal), frase d'infinitiu commutable per expressio adverbial (Ex.: Per comencar ede momente parlarem de...).
Causa final .indicadora de finalitat. (allo amb vista a que es fa una cosa). Es refereix sempre a temps futur i presenta dos matisos:
. MOTIU O MOBIL (hom dona un caracter motivat o intencional a l'infinitiu = amb la intencio de). Hi ha implicat un subjecte personal i els infinitius son regits per verbs (o substantius postverbals equivalents) que expressen una accio voluntaria. L'infinitiu fa de complement del verb principal.
Aleshores PER es parafraseja per amb la intencio de, per tal de, a fi de, perque vull.
DEMANEN AQUEST PER:
. Els infinitius dependents de verbs o noms que expressen esforc, lluita (estudiar, treballar, esforcarse, sacrificar-se, lluitar, combatre, morir...).
Exs.: Lluitem per defensar la patria. / Ens sacrifiquem per salvar els amics. Treballa per mantenir la familia.
. Els infinitius dependents de verbs de moviment (correr, anar, entrar, portar, dur, tornar, acostarse...).
Exs.: S'ajague al sofa per dormir. / Sortirem de mati per no fer tard. / Remena la cua per veure que li donen.
. Els infinitius dependents de verbs d'accio voluntaria (aconsellar, comprar, construir, decidir, dir, fer, enviar, intentar, oferir, proposar, resoldre...).
Exs.: M'esperen per dir-m'ho. / El busquen per agafar-lo. / Canten per guanyar diners. No vaig voler dir res per no haver de discutir. / Ballen per divertir-se.
. Els infinitius dependents de verbs de regim preposicional (apostar per, delir-se per, demanar per, decidir-se per, estar per, interessar-se per...).
Exs.: Maldaven per escapar. / Tenia pressa per sortir. / Estic impacient per saber que...
-causa eficient
Partim de: motiu, mobil
-causa final
destinacio
. Quan hi ha implicada la idea de favor, consideracio, respecte o dependencia:
. Ho faig per tu (= a favor teu, en consideracio a tu).
. Demano respecte per ell (= envers ell).
. Per mi, ja te'n pots anar (= pel que fa a mi...).
* Per nosaltres no quedara (si depen de nosaltres...).
US DE PER A
. DESTINACIO (hom dona caracter objectiu a la finalitat, sense marcar-hi motivacio o intencionalitat = de cara a, amb vista a).
A vegades la finalitat pot tenir un matis condicional o consecutiu, indicant, per tant, un fet posterior al del verb principal. Per altra banda, moltes vegades l'infinitiu no depen directament del verb principal sino del nom o de lfadjectiu que el complementa.
Lfus de PER A equival a de cara a, amb vista a, amb destinacio a, pel que fa a / a fi que (verb en subjuntiu).
Exs.: LfAjuntament rep X milions per a ocupar aturats. / Demanar ajut per a algu.
ESCRIVIM PER A QUAN HI HA:
. Infinitius dependents de verbs objectius, es a dir, que indiquen necessitat o conveniencia, existencia, suficiencia o mancanca (caldre, necessitar, convenir, ser, estar, haver, bastar, guanyar, tenir, faltar...). Exs.: Calen arguments de pes per a convencer-lo / Falta una setmana per a comencar les vacances / Ja hi cabem per a fer una reunio.
. Infinitius dependents de verbs de servei, us, profit, preparacio (servir, usar, utilitzar, aprofitar, preparar, emprar, valer-se...). Tot i que poden semblar d'accio voluntaria, s'hi remarca mes la destinacio o objecte que el motiu o intencionalitat
Exs.: Ara faig servir les ulleres per a llegir. / Aprofitare lfavinentesa per a dir-li allo altre. / Estudia per a ser metge.
. Infinitius dependents de verbs impersonals, passius o que no marquin el subjecte.
Exs.: Festes per a comencar el centenari. / Li ha estat posat un nom per a facilitar-ne la distincio.
. Infinitius que, mes que pel verb principal, van regits per substantius, adjectius, participis, adverbis.
Exs.: No tinc temps per a pensar. / Remei bo per a curar la migranya. / Persones congregades per a tractar dfun afer. / Se situa en aquell lloc per a espiar.
. Lfinfinitiu final-condicional. La preposicio sol anar a comencament de frase. Parafrasejable per si hom vol...
Exs.: Per a ser director dfuna escola, cal estar ben preparat. (si vol ser director, de cara a ser director, perque pugui ser director). / Per a guanyar, s'ha de... / Per a jugar a classe, quedaft a casa.
. Lfinfinitiu final-consecutiu (a la primera part sol haver-hi un terme quantitatiu: massa, forca, prou, molt, bastant, insuficient).
Exs.: Es molt dfhora per a telefonar-li. / Nfhi ha per a deixar-ho. / Es prou boig per a intentar-ho. . Lfinfinitiu final de posterioritat, intercanviable per i despres...
Ex.: Va anar-sefn un dia per a no tornar.
TAMBE USEM PER A QUAN HI HA:
. Canvi de subjecte (entre verb principal i verb en infinitiu). (Ex.: Busquem una noia per a fer de dependenta. / Li va donar una carta per a tirar-la a la bustia.
. Termini fix referit al futur (Exs.: Ho deixarem per a mes tard / Ha dfestar llest per a dema). . Opinio = segons el meu parer... (Ex.: Per a mi, s'equivoca).
Nota: Un Per... a comencament de frase, sol entendrefs com a causal. A fi de marcar que es final, aconsellem dfescriure Per tal de...
Resum fet per Ramon Sangles i Moles basant-se en el llibre Punts conflictius de catala (Deu estudis sobre normativa linguistica) de Josep RUAIX I VINYET, Barcelona (ed. Barcanova) 1989, pp. 145-160.