ESTAR v.: cast. estar.
I. intr.
|| 3. Amb complement adverbial de lloc, Trobar-se, esser present.
II. Verb còpula que afirma del subjecte una qualitat o atribut o una manera d'esser o d'obrar.
|| 1. Abstenir-se, deixar de fer una cosa.
|| 2. Trobar-se aturat, sense obrar, per esperar qualcú o qualque cosa que es necessita. Estar per algú.
   Etim.: del llatí stare, ‘estar dret, estar aturat, trobar-se (en un lloc), esser’.

---

---