|
1. Creure i pensar Creure indica una convicció. Que s'està segur d'allò que s'afirma: "Crec en un sol Déu Pare Totpoderós" diem a missa. "Crec en la teva paraula" Creure vol dir tenir fe. En català no és una simple opinió o una possibilitat, com passa amb el castellà.  Per nosaltres, catalans, és una afirmació convençuda.
Com si ho digués La Biblia. En anglès també distingeixen bé to believe (creure) de to think (pensar) Altrament quan es tracta d'una opinió o possibilitat direm : "em penso", "em sembla", "em fa l'efecte" o "jo diria que" emperò mai no hem de dir "jo crec". A les tertúlies radiofòniques o televisives veiem que es fa servir molt el "jo crec". Hi ha tertulians que ho diuen a cada frase. Constantment es sent "jo crec, jo crec, jo crec... Fa mal a les orelles. Potser moltes vegades seria millor començar d'expressar l' opinió o punt de vista de dret, sense cap "em penso" o "em sembla"... i, és clar, sense "jo crec" que tal com hem dit no considerem correcte. Un segon significat de creure és el d'"obeir" que vol dir "fer bondat". "Aquest nen no creu", "no fa gaire bondat" Aquest no és pas el cas que discutim aquí. |