Inici
Verbs
Adjectius
Fonètica
Adverbis
Pronoms
Conjuncions
Substantius
Preposicions
Religió.Noms
Natura
Alt Empordà
Català i castellà
Castellanismes
Una mica de tot
Expressions
L'anglès
RTV-diaris
|
|
|
|
Un periodista, col·laborador de l'AVUI, en una amable resposta a un e-mail meu, escriu: "Hi ha qui diu que els mitjans de comuni-cació de masses ens porten a una degradació del llenguatge. Cada cop es fan servir menys paraules i es té menys en compte la gramàtica i l'ortografia". Jo li havia dit que aquests mitjans havien de ser el puntal i la referència de la nostra llengua, però que hi havia moltes coses per millorar. En aquesta pàgina mirarem de recollir, modestament, aquelles paraules i expressions que ens sembla que caldria fer servir o que caldria esmenar. |
|
1. "S'hi podia llegir" En català, els llibres, els escrits, diuen coses. Per això, són frases corrents: "Què hi diu aquí?" o "Aquest llibre diu". En castellà solen fer servir frases, com ara: "Aquí pone que..." Però en català mai hem de dir "aquí hi posa" sinó "aqui diu" o "hi diu". Quan una notícia parla del contingut d'una pancarta, des de fa un temps, sempre es fa servir el "poder-hi llegir" : "A la pancarta s'hi podia llegir..." que sembla que vol fer resaltar que si no volies, no calia que ho llegissis. No podem pas dir que sigui incorrecte, però sempre s'ha de dir d'aquesta manera? Alguna vegada caldria fer servir la frase habitual catalana: "Una pancarta que deia " o "que portava escrit" o alguna altra manera que no sigui "en què s'hi podia llegir". Potser aquí hi ha ajudat la manera de fer anglesa que no diuen, per exemple: "The inscription says" (la inscripció diu) sinó "the inscription reads" (la inscripció llegeix). 3. "Acostar-s'hi i abandonar" Quan un personatge important es posa malalt i el porten a la clínica, solen passar dues coses: Primera: Que hi ha gent, també important, que el van a veure. Llavors la notícia sempre és que aquests visitants "s'han acostat a la clínica". Hi han entrat? Hem de suposar que sí. Si no, que hi farien allà a prop de la clínica?. Segona: Quan el personatge es posa bo i surt de la clínica, llavors la notícia és que l'ha abandonada . La clínica està trista perquè el personatge l'ha abandonada? Això no ho diuen. Una cosa semblant passa en els partits de futbol. Els afeccionats s'acosten al camp i després l'abandonen. Com són aquests afeccionats d'ara! Els d'abans primer entraven i després sortien. Esperem que aviat passi aquesta malatia "d'acostars-hi" i després "abandonar". |
2. Sumar Darrerament els periodistes esportius han perdut les paraules fer, guanyar, aconseguir, obtenir... Ara només sumen. I sentim coses, com ara: "El Barça ha sumat tres punts". I això sempre. O, a vegades, és pitjor: "Aquell equip ha sumat els tres primers punts" (si són els primers, amb quins els ha sumat?) o "Ha sumat la primera victòria", que ja costa d'enten-dre. No sé pas que ho deu fer que hi hagi maneres de dir o frases fetes que semblen epidèmies que s'escampen ràpidament i que no es curen. Fins i tot a Pekín, en comptes de guanyar meda-lles, les sumaven. 4. El vocabulari senzill Una idea que inclouria tots aquests comentaris que hem fet, seria que, si volem que els mitjans de comunicació siguin un suport i una referència del català popular, parlat i escrit, cal fer servir, com més millor, les paraules i les expressions senzilles, que després les tinguem en el parlar habitual. No fer servir tant paraules com: "rostre, ocult o ocultar, dempeus, comunicar, creuar, aproximar-se, precipitar-se, abandonar, realitzar, obscur... si no dir: "cara, amagat o amagar, dret, dir, travessar, acostar-se, caure daltabaix, sortir, fer, fosc.... Les paraules senzilles són més del nostre tarannà. |
| Pàgines relacionades |
Alcover-Moll
Enciclopèdia
Diccionari DIEC2
Estudia català
Diccionari Empordanès
|
| Altres pàgines |
Física en flash
Escoltes de Figueres
IES R.Muntaner
Visual Tecnology
Xon's rem
|