|
1."Està plovent"
És com el present continuous de l'anglès ("It's raining"). Els anglesos el fan servir per indicar que una cosa passa en aquell moment. Nosaltres sempre haviem dit: "Ara plou" o "Ja plou" i molt poques vegades "Està plovent". En català, "plou" ja vol dir que ho fa en aquell moment. Però actualment la forma "està plovent" és gairebé l'única que es fa servir.
També es diu molt: "Què estàs fent ?" ("What are you doing") en comptes de l'usual "Què fas ?". O també, per la radio, sentim sovint que el periodista diu: "Què està passant ara aquí?" en comptes de "Què passa ara, aquí".
Es clar que no són pas formes incorrectes, però no és la manera habitual de dir. Potser caldria tornar a la manera de sempre i no fer servir tant aquest anglicisme.
|
|
|
2. "Demà ho faig"
Actualment es diuen en present coses que passaran més endavant en el futur. Per exem-ple, si algú ens encarrega alguna cosa a fer, diem: "Demà ho faig" en comptes de dir: "Demà ho faré". Per això, si l'endemà ens truquen, no podem pas tornar a dir: "Ara ho faig", que ja ho haviem dit ahir, si no que caldrà dir: "ara ho estic fent". Això deu ajudar a fer servir més la forma verbal de què hem parlat a l'apartat anterior. Per això ho hem inclòs en aquesta pàgina de la influència de l'anglès sobre el català actual.
Més exemples: "Això a mi ja no em passa mai més", en comptes de dir: "no em passarà mai més". "Quan m'ho demanis et torno el llibre", en comptes de dir: "et tornaré el llibre". "Ens veiem després" quan sempre havíem dit "Ens veurem després".
|
|
|
3."Vull que"
Per exemple, un professor diu: "Pel dia que ve, vull que em porteu una redacció o uns problemes". ("I want you to...")
Això ens ha vingut dels doblatges massa literals de les pel·licules americanes. Un irlandès em deia que això de "I want you to..." ho trobava molt impertinent i que era dels americans que tot ho volen manar. Això no és l'anglès del UK.
Potser seria més català dir: "Pel dia que ve, porteu-me una redacció ...", sense el "vull que" perquè remarca massa que ets tu que manes.
|
|
|
4."Cul-de-sac"
Ells ho pronuncien: [kâl´dasæc].
Vol dir un carrer sense sortida. Ells ja saben i t'expliquen que això ve del francès. En català també sempre haviem dit "cul de sac". (A la plaça de l'Oli de Girona n'hi ha un de molt conegut de cul de sac i tothom en deia així encara que el nom oficial és de carrer del sac). Ara s'ha perdut aquesta manera de dir. No ho diuen ni els francesos perquè ara és "impass" ni els catalans, es clar, que o bé ho diem traduint del castellà: "carreró sense sortida" ="callejón sin salida" o com el francès: "impas". Ja aniria bé de tornar al català: cul de sac com sigui que es fa servir tantes vegade en sentit figurat quan hi ha coses que sembla que no tenen solució. Aquí sí que agafar-ho de l'ànglès seria tornar al català.
|
|
|
5."Quin és el teu nom?"
Nosaltres sempre diem "Com et dius?". Són els anglesos que diuen: "Quin és el teu nom" = "What's your name?". Segur que moltes vegades ho hem sentit això de "Quin és el teu nom? a les pel·lícules angleses o americanes perquè els qui les doblen se'ls hi cola aquest anglicisme. Esperem que no se'ns encomani.
|
|
|
6.Hi ha algunes paraules angleses que no es solen pronunciar bé
Són paraules angleses que surten sovint als mitjans de comunicació o en el nostre parlar habitual i que es pronuncien malament. Hi posarem la traducció i la transcripció
fonètica amb l'accent després de la si·laba tònica:
soul (cat. ànima) - soul (es sol dir sul)
Wall Street (cat. carrer de la muralla) - uo:lstri:t' (es sol dir uolestrit')
(va bé pensar en uo:ls - tri:t')
united (cat. unit) - iunai´ted (es solia dir, sobretot a TVE, durant molts anys, potser 25 o més, iunait`)
country (cat. camp, país) - cân´try (es sol dir cauntry)
love (cat. amor, estimar) - lâv (es sol dir lof)
nature (cat. naturalesa) - neitiur
Anthony (cat. Antoni) - æ´ntoni (es sol dir an´thoni)
Arthur (cat. Artur) - a:´tha (es sol dir ar´tur)
Thomas (cat. Tomàs) - to´mas (es sol dir tho´mas)
Andrew (cat. Andreu) - æn´dru (es sol dir a´ndriu´)
|
|
|
7. Diuen que els americans ens han encomanat les exageracions
Ja fa molts anys que els vells ens deien que els joves erem uns exagerats perquè fèiem servir adjectius com ara: "magnífic, fantàstic,
estupendu, ..." quan n'hi havia prou amb "bo, ben fet, correcte, perfecte ..." . Així mateix els anglesos es queixen de les exageracions del parlar
dels americans perquè diuen tot sovint: "terrific, colossal, immense, stupendous, phenomenal..." Diuen que aquestes paraules els americans les
fan servir tant que ja han perdut el seu sentit ("they have no meaning"). De seguida veiem que això no és ben res comparat amb el parlar
d'avui en dia. Els adjectius han de ser molt més exagerats. Ara es diu "al·lucinant, impactant, acollonant, fascinant, fabulós, espectacular...".
L'home del temps
no podria presentar una foto d'un llampec o d'unes onades o de l'arc de Sant Martí sense dir que és espectacular. I amb
el "riure" sempre s'hi han posat verbs
com més exagerats millor: "Cargolar-se, reventar-se, morir-se, pixar-se, cagar-se,... de riure. Vejam que ens inventarem més i on arribarem amb tot això.
És un tema que promet.
|
|
|
|
8. "Si jo fos tu"
Hi ha una altra frase anglesa que, a les pel·lícules, li solen fer una traducció literal. És: "If I were you...". Tradueixen paraula per paraula i queda: "Si jo fos tu...". Aquí cal recordar allò de què cada idioma té la seva manera de dir les coses i que cal mirar com s'expressa aquella idea en la nostra llengua mès que no pas traduir cada paraula de la llengua forana. Així haurem fet una bona traducció. En català la frase "If I were you" la solem expresar dient: "Jo de tu..." o "Si jo fos de tu" (no "Si jo fos tu") o "Si jo estigués al teu lloc".
O potser aquesta darrera ens ha vingut del castellà: "Yo en tu lugar"?
|
|
|
|
9. "Ajuda'm amb"
Més d'una vegada hem sentit, potser només al cinema, frases com ara "ajuda'm amb la redacció" o "amb els problemes" quan , en català correcte diem: "Ajuda'm a fer la redacció" o "a fer els problemes". Per poc anglès que hàgim fet, segur que ens recordarem d'haver vist frases, com ara: "Help me with my homework". Això de "ajudar amb" és un anglicisme molt clar que sembla que no se'ns hauria d'escapar mai.
|
|
|
|
10. Sever i seriosament
Sever és un adjectiu que vol dir: "rigorós, que no fa concessions" o també, "molt intens". Ara veiem, emperò, que "sever" es fa servir a tot arreu on abans es deia l'adjectiu "greu". Abans les malalties, els accidents, les pèrdues, les ferides o les desgràcies eren "greus" ara són "severes". L'anglès ens ho ha portat. Allò de "a severe illness (accident, loss, wound...)" ho traduim literalment i fa que se'ns encomani aquest adjectiu. Cal que hi posem atenció i que no ens deixem dur per l'anglès.
Una cosa semblant passa amb l'adverbi "seriosament" que vol dir: "que no obra lleugerament ni per enganyar" i que ara va substituïnt l'adverbi "greument" que és el que fèiem servir sempre. Així ara es diu "Seriosament malalt, ferit, perjudicat..." quan usualment dèiem: "Greument malalt, ferit, perjudicat..."
Cal doncs dir: greu i greument i no pas sever i seriosament.
| |