|
|
1.Buscar tres peus al gat
Significa buscar allò que no es pot pas trobar. Ja es veu que no té cap lògica perquè el gat en té quatre de peus i,
per tant, tres ja els hi trobarem. La frase correcta tradicional és "buscar tres pèls al gat". La "ela" catalana és molt suau i fàcilment es pot confondre "pels" amb "peus". Els gats poden tenir color blanc amb taques
negres o color blanc amb taques rosses. Les gates poden tenir tots tres colors, és a dir, negre i ros sobre blanc.
3.Oli roent
L'oli no pot arribar mai a bullir. La seva pressió de vapor en equilibri és molt
petita i per arribar a la d'una atmosfera per poder bullir,
caldria una temperatura molt alta. Per això l'oli, quan l'escalfem gaire,
es descompon abans de poder bullir i treu aquell fum però no bull. En català no hem de dir mai oli bullent ni bullint sinó roent tal com correspon a la realitat. És un bon encert de la nostra llengua.
5.Tocar ferro i l'esquerra
Hi ha expressions del català que ens fan veure que tenim una manera diferent de veure les coses. Així a nosaltres ens sembla que el ferro porta sort i, per això diem: "toca ferro" allà on els castellans diuen "toca fusta". També, la paraula catalana equivalent a la
castellana "adiestrar" que voldria dir una cosa així com entrenar la dreta, és "ensinistrar" que és entrenar l'esquerra.
7. Mira com sona
La gran riquesa de sons vocàlics i consonàntics i l'abundància de momosíl·labs del català permet dir coses que sonen d'una manera molt peculiar i divertida. Aquí n'he recollit alguns casos:
1. "Duc pa sec al sac m'assec a un soc i el suco en suc"
2. "Tinc un cap que de cap com aquest
cap no n'hi ha cap i el que cap en aquest cap, en cap cap cap.
3. "Un plat blanc, pla, ple de pebre negre està".
|
|
2.Florejar
A més de les moltes accepcions que trobem d'aquest verb al diccionari, (cinc o sis) aquí, per les terres de Girona, el fem servir per significar el fet d'anar repetidament d'una cosa a una altra o d'un lloc a un altre com les papallones. Al diccionari, amb aquest significat, hi trobem el verb papallonejar. Aquesta darrera ens resulta molt extranya. No sé si mai ningú l'ha sentida en el català popular. Ens fa l'efecte de ser una traducció servil del castellà "mariposear".
4.Can Felip
Les cases que no tenien aigua corrent no podien tenir lavabos. Tenien comuna, una fusta horitzontal per poder-hi seure amb un forat al mig per fer-hi les necessitats. No era pas un lloc gaire net. No es visitava com ara es fa amb els lavabos actuals.
Però en aquellles èpoques no quedava gaire bé de
dir que en aquell moment algú estava a la comuna. En aquells anys hi havia paraules que no s'havien de dir mai. Per això es deia sovint que era a "can Felip".
6.La cançó de l'enfadós
Em sembla que actualment només els vells sabem què era això de "la cançó de l'enfadós" o "la cançó enfadosa". Se'n deia cançó perquè no s'acabava mai, no pas perquè es cantés. Encara ara, quan algú hi està gaire a fer una cosa, diem que és "un cançoner". I se'n deia enfadosa perquè feia enfadar. Tohom sap, però, que en castellà se'n diu "el cuento de nunca acabar"
i que no podem pas traduir dient "el conte de mai acabar", si no que cal dir "la cançó enfadosa" o "la cançó de l'enfadós".
8.Les veus dels animals
La manera de dir què o com crida un animal també, a vegades, la castellanitzem. Així els gossos abans feien "Bup-bup" o "Nyau-nyau" ara fan "Guau-guau". Els gats d'aquí sempre havien fet "meus o marrameus" però ara sovint sentim que fan "miau" o marramiau" i
també els ànecs que feien "mec, mec" o "mac, mac" ara fan "cuà, cuà".
Poc a poc fins i tot els animals es passen al castellà.
|
|