Introducció Inici   1.Verbs Verbs   2. Els adjectius Adjectius   3. La fonètica Fonètica   4. Els adverbis Adverbis   5. Els pronoms Pronoms   6. Les conjuncions Conjuncions   7. Els substantius Substantius   8. Les preposicions Preposicions   9. Religió, noms, festes i llatí Religió.Noms
  10. La natura Natura   11. Mots de l'Alt Empordà Alt Empordà   12. Vocabulari català i castellà Català i castellà   13. Barbarismes castellans Castellanismes   14. Una mica de tot Una mica de tot   15. Expressions Expressions   16. L'anglès i el català L'anglès   17. Els mitjans de comunicació RTV-diaris
Aquí hem fet un recull de paraules que només hem sentit a l'Alt Empordà i moltes no es troben al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2) ni al Català-valencià-balear (ALCOVER-MOLL) o paraules que són conegudes i que a l'Alt Empordà es diuen d'una manera diferent.

Apolit
||ALCOVER-MOLL: adv. Bé, amb bon anar, en calma, sense fer soroll (a Agullana i al Rosselló). "Vaig baixar l'escala tan apoelit com vaig poguer".

Arrudit
    En comptes de dir arraulit.
||DIEC2:   arraulir   1 v. tr. Ajupir, abatre. Tirant-se-li al damunt. "D’una pitrada l’arraulí".
                             2 intr. pron. Arrupir-se . Arraulir-se de fred. Arraulir-se de por.
Basseta
||DIEC2:  f. Cadireta baixa, amb barana, per a les criatures petites, que té un forat rodó al seient per a col·locar-hi un orinal.

Bricoc
    En commptes de dir albercoc.
||DIEC2 m. Fruit comestible en drupa de l’albercoquer, globós, vellutat, amb un solc lateral.

Brunyol
    En commptes de dir bunyol.
||DIEC2 m. Massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard. Bunyols de bacallà. Bunyols de cervell.

bullota Bullota
    Ampolla que sol ser de goma per posar-hi aigua calenta i així tenir escalfor al llit.
FR.: bouillotte. ANG.: Hot water bottle.

pastanaga Carrota
     Pastanaga.
||DIEC2 f. Herba de la família de les umbel·líferes, erecta, de fulles repetidament dividides en segments estrets, flors blanques en umbel·la, voltada de bràctees dividides en lacínies linears, sovint amb una flor central vermella o negra, i fruit cobert d’agullons, conreada per la seva arrel gruixuda de color de carabassa (Daucus carota ssp. sativus).

Ciratge, cirar
     Llustre, enllustrar.
||ALCOVER-MOLL: Betum per enllustrar calçat. (Ross., Conflent, Capcir, Vallespir, Cerdanya). Etim.: pres del fr. cirage.

Cloell
    Claveguera.
Podem dir, el cluell del terrat o de la galeria.
||ALCOVER-MOLL: Conducte subterrani per portar les aigües residuals a la claveguera comuna (Empordà).

A cremadent
     "S'ho ha menjat a cremadent".
||ALCOVER-MOLL: De pressa, amb delit, sense returades (parlant de menjar).

Demprés o desemprés
    En comptes de dir després.
Afegim-hi aquí que quan tothom diu, com ara: "Ja t'ho he dit abans" o "Allò que hem vist abans", els d l'Empordà sempre diuen: "Ja t'ho he dit després" o "Allò que hem vist després".

Embarranquinar
    Ficar per dins un barranc.
||ALCOVER-MOLL: v. tr. Ficar en un negoci, empresa o situació de perill o dificultats (Empordà).

Engavanyar
||DIEC2 v. tr. La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m’engavanya qui-sap-lo.

Enxerinar, enxerinar-se
    "Es va enxerinar de mala manera". "El varen fer enxerinar de seguida"
Enfadar-se, enraviar-se.

Escuquissar o escoquissar
     "Escuquissar el pollastre".
Treure la carn de l'os, a pessics, amb els dits, quan ja és cuita.

Esgallimpantis
     "Veure una cosa d'esgallimpantis".
Veure-ho ràpidament sense poder posar-hi atenció, sense fixar-s'hi gaire.

Esterrejar
     "Ahir vàrem esterrejar la cuina".
||ALCOVER-MOLL: v. tr. Netejar fregant amb terra d'escudelles o altra substància absorbent (Empordà, Gir.).

Fangassos
     "Aquest nen ja fa fangassos".
Va mastegant el menjar d'un costat a l'altre i no se l'empassa perquè no té gana".

Fonya
     "Posar-ho en fonya".
Posar una peça de roba en remull abans de rentar-la.
franquet, cranc, cabrot
Franquet
     Cranc.
||DIEC2:  m. Crustaci decàpode del grup dels braquiürs, amb el cefalotòrax molt més ample que l’abdomen i amb el primer parell de potes molt grosses i en forma de pinça. Cranc de mar comú.

Fúger
    En comptes de dir fugir.

Gamat
     "Aquell està mig gamat".
Que no es troba prou bé encara que faci vida com sempre.
||ALCOVER-MOLL: Emmalaltir-se d'una malura interior, com dels pulmons, dels renyons, fetge, etc., que dura molt i consumeix el malalt (Ribes, Ripoll, Olot, Empordà, Martinet, Collsacabra, Plana de Vic).
garota o eriçó de mar
Garota
    Eriçó de mar
||DIEC2: m. Animal equinoderm de la classe dels equinoïdeus regulars, de forma globular aplatada i amb la closca eriçada de pues.

Granussa
     "Per dinar, sovint hi ha granussa".
Són llegums secs. Com ara, cigrons, mongetes, llenties.

Grenyal
     "Aquest arròs és bo perquè és grenyal".
||ALCOVER-MOLL: Cuit incompletament, que encara dureja una mica (Empordà, Vallès, Barc., Camp de Tarr.).

Llufa
    Xafarder o xafardera
||ALCOVER-MOLL: Dona aficadissa i excessivament curiosa (Olot, Gir.); cast. entrometida, curiosa.

Núgol
    En commptes de dir núvol.
olier, setrill
Olier
    Sitrell o setrill
||ALCOVER-MOLL: Recipient de terrissa, amb ansa lateral o a la part superior i amb un broc curt a un costat, que serveix per a tenir i abocar oli

Relleix
||DIEC2: m. Replanet, sortint de poc vol, en una paret, destinat a tenir-hi alguns objectes.
(Els mobles també poden fer un relleix).
castellà: juanete
Renós
||ALCOVER-MOLL: Part ossosa molt sortida del costat del dit gros del peu (Empordà).

Reveixí
||ALCOVER-MOLL: Porció de pell alçada prop d'una ungla (Ross., Ripollès, Empordà, Garrotxa, Plana de Vic, Camp de Tarr., Eiv.).

Rilat
    "Aquell sembla mig rilat".
Que no acaba de tenir seny.

Taflic!
    Interjecció d'admiració.
||ALCOVER-MOLL: (Alt Empordà, Gir., Barc.); cast. caramba! Var. form.: tafloc!, tafoi!, tafoll! Etim.: V. tafoi!

Tempanell
    Envà
||DIEC2:   Paret prima feta de maons posats de cantell o de panys prefabricats, que generalment no aguanta cap pes.

Tracanet
     Persona animada i activa. Que no para mai.

Venir
     "Venir blanc".
En el sentit de tornar-s'hi. Més exemples: "No ho puc fer venir net". "Quan li vares dir allò, va venir ben vermell".

Xiu
     "No fer xiu".
     "Des que va tenir la grip que no ha fet més xiu". Vol dir que mai més no s'ha trobat bé.
||ALCOVER-MOLL: No fer xiu: no tenir vitalitat, no fer res de bo, no tenir la força que pertoca (Empordà).

Enllaç amb colla castellera de Figueres
Enllaç amb arteguias.com

Col·laboreu-hi amb els vostres comentaris i aportacions. Gràcies.

  Pàgines relacionades   Diccionari català, valencià, balear Alcover-Moll   Enciclopèdia catalana  Enciclopèdia   Institut d'estudis catalans  Diccionari DIEC2   Ensenyament: Estudia català   Estudia català   Diccionari Empordanès  Diccionari Empordanès
  Altres pàgines   Problemes de física en flash  Física en flash   50 anys d'escoltisme a Figueres  Escoltes de Figueres   Història de l'IES Ramon Muntaner i aparells dels antics laboratoris  IES R.Muntaner   L'empresa jove, moderna i eficaç  Visual Tecnology   Xon's rem  Xon's rem