 3. Hàbits i sotanes, convents i monestirs  El tema de les institucions religioses és molt complicat, però, des del punt de vista de la llengua hi ha quatre coses que hem de tenir clares. Primer: distingir entre monjos i frares, entre monestirs i convents i entre hàbits i sotanes. Els monjos pertanyen a ordres religoses molt antigues, dels segles VI al VIII com ara els benedictins de Montserrat o els cistersencs de Poblet, 
els primers segueixen la regla de sant Benet i els segons podem dir que són benedictins reformats per Sant Bernat. Quan parlem de frares ens referim, en el sentit més propi, a les ordres mendicants, principalment franciscans i dominics, del segle XIII. Potser també els carmelites. Segon: Els monjos viuen en monestirs i els frares en convents. Podem dir: Un "convent franciscà" o un "convent dominic" mai un "monestir franciscà o dominic". També un "monestir benedictí" o un "monestir cistersenc" mai un "convent benedictí o cistersenc". Tercer: Els frares i monjos porten "hàbit" no "sotana". 
L'hàbit sol portar caputxa i també escapulari. L'hàbit no té mai botons i té les mànegues molt amples. La sotana és pròpia de capellans, bisbes, cardenals, papes i també dels "hermanus" i jesuïtes. Porta, al davant, un seguit de botons, des del coll fins als peus.
Allò de la bragueta llarga de dalt a baix que deia en Josep Pla. Les mànegues són més ajustades.Quart: Els frares i monjos són anomenats "religiosos". Els capellans no són religiosos perquè no viuen ni en monestirs ni en convents. Són el clergat "secular" viuen al món. Els altres són el clergat religiós. Viuen en monestirs i convents.  De fet, no tots els monjos i frares són clergues. Clergue vol dir sacerdot, que pot dir missa o diaca que en dirà aviat i ha de resar l'ofici diví: matines, laudes, hores menors, vespres i completes. Els que no diuen missa però sí que fan els vots són els llecs. Aquests no fan estudis de la carrera sacerdotal i resen parenostres. Per això, quan d'una cosa no en sabem, diem que "som llecs en la matèria"El tema de les monges és més fàcil. Sempre se'n diuen "monges" tan si viuen en convents com en monestirs. Totes porten hàbit. No n'hi ha cap amb sotana. Ni cap que digui missa, de moment. Els anglesos també ho fan fàcil: Sempre "monastery" si són homes i "convent" si són dones. També, com que friar = frare, i nun = monja, llavors "friary" = "convent de frares" i "nunnery" = "convent de monges". Es clar que si hi ha abad (abbod) o abadessa (abbess) llavors és una abadia: "abbey".  Pàgina inicial de boncatala.com 
|