Preposicions

Inici

Verbs

1. Por de, olor de Sovint ens deixem endur pel castellà i diem malament algunes preposicions. Hem de dir, per exemple: "Tinc por de caure" (no "por a caure") "Es sentia olor de violes" (no "olor a violes") i també Parlant d'olors, afegim-hi que no hem de dir mai coses com: "L'habitació feia olor a fum ". sinó que "Feia pudor de fum" Si la flaire és agradable, en català diem olor de i si és desagradable, pudor de. Si diem "quina olor" és que és bona si no ja diríem "quina pudor". Potser una mala olor seria la d'una colònia que no ens agrada. Fa olor però no ens agrada. "Olorar i fer olor". Cliqueu aquí.	2. Per i per a Actualment es fa un gran abús de la forma "per a". En la majoria dels casos és una traducció servil del "para" castellà. El català no necessita per res (no "per a res" = "para nada" castellà) la forma "per a". Fa molts anys, un lingüista va publicar un treball demostrant que el català havia d'anar sense "per a". Analitzava una gran quantitat d'exemples. Portava el títol: "El català sense per a". Aquí veurem que no hi ha la correspondència que molts fan servir de posar *per* si el castellà és *por* i *per a* si el castellà és para.
3. Omissió de l'article darrere de la preposició "a" Hi ha algunes frases en què ometem l'article darrere d' " a". Per exemple: "Seure a taula". Normalment per fer-hi un àpat. "Anar a plaça" "Anar a mercat". Per comprar, per exemple, fruita o verdura. "Jugar a pilota". El castellà hi sol posar l'article: "a la mesa, al mercado, a la pelota". També: "Parar taula" va sense article ni la "a" perquè parar és un verb transitiu. Mai no s'ha de dir "posar la taula" que seria el "poner la mesa" del castellà. Ja veiem però que sí que hi posaríem l'article en els casos: "Seure a la taula del davant" o "Anar a la plaça de l'església".	4. Què fer amb i què fer-ne de Considerem aquestes dues frases: "Què farem amb aquesta roba que ens queda?" "Què en farem d'aquesta roba que ens queda?" De seguida veiem que no signifiquen pas ben bé el mateix. La primera deixa entreveure que qui rep la pregunta ja deu tenir pensat de fer-ne alguna cosa. Fa pensar que s'aprofitarà la roba. La segona, en canvi, insinua que no saben si llençar-la o no. Ja es veu que la més freqüent hauria de ser la segona que és el cas habitual que hi ha coses que no saps què fer-ne, però com que el castellà només té la primera, moltes vegades diem què farem amb quan hauríem de dir què en farem de.
5. Complement directe de persona sense la preposició "a" En el complement directe de persona, el castellà hi posa la preposició "a", el català no. Per exemple: "He vist el teu fill" (no "al teu fill"), "Estimo la meva mare" (no "a la meva mare") . "Ja havia sentit aquest home o aquesta dona" (no a aquest home o a aquesta) dona. Si traduïu aquestes frases al castellà, veureu que cal posar-hi sempre la preposició "a". Si el complement és de cosa, ni el català ni el castellà no hi posen la preposició "a" . Per exemple: "Ja havia sentit aquest disc". "Quan vulguis veurem la pel·lícula".	6.

Diccionari Empordanès