1. L'os i el pinyol, la pell i la pela
A dins dels préssecs, cireres, albercocs (o bricocs), etc. hi ha el pinyol. En canvi, les pomes, peres, tomàquets, etc. tenen granes que també podem anomenar amb el nom genèric de llavors.
La paraula pinyol no té l'equivalent en castellà. Ells en diuen "hueso". No tenen res més.
En canvi, nosaltres la paraula "os"
només la fem servir quan parlem de l'esquelet d'un vertebrat: "L`os de la cama, els ossos del cap" i,
per la fruita, "un pinyol de préssec o d'albercoc". 3. El vedell i la vedella
Els vedells són els fills joves de les vaques i es maten a l'escorxador per poder-ne menjar la carn. De la carn dels vedells se'n diu vedella, de la mateixa manera que de la fusta del noguer en diem noguera. Per exemple: "Una taula de noguera"
Sovint els mitjans de comunicació ignoren això i parlen, per exemple, del preu de la carn de vedella quan haurien de dir el preu de la carn de vedell o el preu de la vedella. Si es mata un animal més fet, de la carn en direm carn de bou.
5. Els singulars i els plurals
Hi ha algunes paraules que en català les fem servir en singular i en castellà, en les mateixes locucions, es posen en plural.
Nosaltres diem "el cel", per exemple en el parenostre i en castellà diuen "los cielos".
Així tenim, en català: "Pare nostre que esteu en el cel i, en castellà: "Padre nuestro que estás en los cielos". 7. Masculins i femenins. Sigulars sense "s"
Hi ha paraules que en diem malament el gènere. Hem trobat aquests casos:
Titella és una paraula masculina encara que acaba en a. S'ha de dir "un titella" i no "una titella".
Anàlisi és femení
i aquí cal afegir-hi que el singular va sense "s" final. Direm: "una anàlisi" i "unes anàlisis" mai un anàlisis o uns anàlisis.
2. El pèl i el cabell
És clar que la paraula pèl és genèrica i inclou el cabell. El cabell és el pèl del cap. Però, en català,
no havíem fet pas mai com el castellà que del cabell (cabello) en diu pèl (pelo).
Una altra cas que també cal vigilar és el dels "cabells blancs". En català ho diem així: cabells blancs no diem ni canes ni pels blancs ni pèl blanc. El pèl blanc seria de la cara o el pèl d'un animal. Mai del cap d'una persona.
4. El full i la fulla
La paraula femenina fulla la farem servir quan parlem de les plantes o de ganivets, mai tractan-se de paper. Així direm, per exemple:
"Aquell arbre encara té les fulles verdes"
"A la tardor comencen a caure les fulles dels arbres."
"El teu escrit et cabrà tot en un sol full"
"Aquesta llibreta té 40 fulls" 6. El femení ho fa més gros
Moltes vegades una mateixa paraula, dita en femení, significa la mateixa cosa però indicant que és més grossa que dita en masculí. Per exemple:
D'un sac gros se'n diu una saca
Una cistella és un cistell gros. Una cabassa és un cavàs gros i una plata un plat gros.
Aquests exemples em consten del parlar usual de casa, però n'he trobades més en uns apunts de classe de català, són:
gibrell-gibrella, feix-feixa, menjador-menjadora,...8. L'espai i el temps
Una expressió que és correcta, segons els diccionaris, però que ens desconcerta, és: "un espai de temps". Quan estudies Filosofia, trobes que l'espai i el temps són dos conceptes que corresponen a dues coses que no existeixen. Diu que són "entes rationis cun fundamento in re". (éssers de la raó, conceptes, que s'han creat fonamentant-nos en les coses existents),
No existeixen però són dues coses diferents. Com és que podem dir un "espai de temps"? Sembla contradictori. És com si diguessis una "fusta feta de ferro".