1. Doncs i perquè
El "doncs" és una conjunció consecutiva. En català no és mai causal com el "pues" castellà que és totes dues coses.
El "perquè" té dues possibilitats: és una conjunció causal quan el verb està en indicatiu tal com també passa amb el "porque" castellà i final quan el verb es troba en subjuntiu. Això darrer el castellà no ho té. Ells hi posen "para què"
quan volen indicar finalitat. D'això en parlarem a l'apartat 2.
Mirem aquests exemples.
3. Degut a
En català no va pas com en castellà. En català, aquesta expressió sempre porta un antecedent amb el qual ha de concordar.
Així cal dir, per exemple: "Aquets bons resultats són deguts a la preparació que ha fet". No seria correcte dir: "Ha aconseguit uns bons resultats degut a la preparació".
Un altre exemple: "La falta d'aigua és deguda (no: és degut) a la falta de pluja".
Potser podríem dir que en castellà es fa servir com una conjunció causal i en català sempre és un participi.
|
2. "Perquè" i "que" causals i finals
Mirem aquests dos exemples:
"Hem fet arròs a la cassola perquè agrada a tothom."
"Hem fet arròs a la cassola perquè en mengi tothom."
Aquí veiem que:
En el primer exemple el "perquè" és causal. La causa de "fer arròs" és "que agrada a tothom". El verb està en indicatiu. En castellà hi posarien "porque".
En el segon cas el "perquè" és final.
"La finalitat de fer arròs és que "en mengi tothom". El verb està en subjuntiu. En castellà hi posarien "para que".
|