 2. "Perquè" i "que" causals i finals  Mirem aquests dos exemples: "Hem fet arròs a la cassola perquè agrada a tothom." "Hem fet arròs a la cassola perquè en mengi tothom." Aquí veiem que: En el primer exemple el "perquè" és causal. La causa de "fer arròs" és "que agrada a tothom". El verb està en indicatiu. En castellà hi posarien "porque". En el segon cas el "perquè" és final. "La finalitat de fer arròs és que "en mengi tothom". El verb està en subjuntiu. En castellà hi posarien "para que". Molts correctors de l'AVUI aquí, segurament que hi haurien posat "per a què". Solen posar "per a" quan el castellà és "para" i "per" quan el castellà és "por". --- Llegiu el tema "Per i per a" d'aquesta web. Cliqueu aquí. --- Aquí veiem que, en català: perquè + indicatiu = causa. perquè + subjuntiu = finalitat. Això mateix passa tant en català com en castellà amb al conjunció que. Mirem aquests exemples: "Obriu la finestra que passi aire". (que més subjuntiu --> FINAL). És un perquè català i un para què castellà "Tanqueu la finestra que passa aire". (que més indicatiu --> CAUSAL). És un perquè català i un porque castellà. Això mateix passa amb la conjunció llatina ut (= perquè) que segons el mode del verb, és causal o final, ben igual que el perquè català. Gràcies a Maria J. Valeri, catedràtica de llatí de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres que m'ha donat les idees per redactar aquest tema.  
|