|
|
1. Ahir, avui i demà
Encara que, tan abans com ara, el dia sempre ha tingut 24 hores, quan es tracta de parlar-ne, ara no es fa pas com
abans.
El dia eren les hores de llum: matinada, matí, migdia, tarda i vespre i la nit quan no hi ha llum i la gent ha de ser a
dormir.
El concepte de nit i de dia era com a la Biblia quan diu, per exemple,
en parlar del diluvi universal, que va ploure quaranta dies i quaranta nits. Aquí el dia no són totes 24 hores sinó només quan hi ha llum i
la nit quan no n´hi ha.
3. Dimarts i el dimarts
Si volem indicar quan farem o quan passarà una cosa i la resposta és un dia de la setmana, cal tenir present que si
hi posem l'article al davant, el significat canvia. Per exemple:
"Quin dia farem la classe d'anglès?" Si responem "dimarts", volem dir
que només en farem una i que serà dimarts vinent. Si, en canvi, responem
"el dimarts" llavors volem dir "cada dimarts". L'article al davant li dóna un sentit de cosa habitual.
5. Res i mai
L'adverbi res no sempre es correspon al nada castellà . A vegades, el res no té
sentit negatiu. Per exemple: "Si veus res de sospitós avisa'm", "Si vols res ja saps el meu
telèfon".
Ja veiem que en aquestes frases caldria traduir el "res" per "algo" i que, en català, seria mal dit: "Si veus algo" o
"Si vols algo". Frases que sentim tan sovint. Si de cas, podríem dir: "Si veus o si vols alguna cosa".
7. Gaire, massa, molt i força
Darrerament es perd l'ús de l'adverbi gaire. Sempre havíem dit, per exemple: "Avui no fa gaire
bon dia" o
"El meu pare no té gaire salut", però ara sovint diem:: "Avui no fa massa bon dia" o "El meu pare no té massa
salut"? És evident, que
realment volem dir "gaire", perquè de "bon dia" i de "salut" mai no n'hi ha "massa".
9. Res i gens
Mirem aquest exemple. "No hem passejat gens i per això no hem vist res". - Gens fa referància a l'acció del verb (passejar, intransitiu) i - res fa referància al complement directe del verb "veure", com si diguéssim "no hem vist cap cosa".
Ja veiem que, encara que, en castellà, s'hi posa la mateixa paraula:
"nada", en català, "res" i "gens" no són pas inter-canviables. No podem pas dir: "No hem passejat res i per això no hem vist gens"
|
|
2. D'aquí a tres dies
La manera catalana de dir quan passarà una cosa en el futur és amb la forma "d'aquí a ...". Per exemple:
"D'aquí a tres dies" anirem a Girona" o "d'aquí a un quart dinarem". Això vol dir "passats tres dies" o "passat un quart"
Si, imitant el castellà diguéssim "dintre de tres dies", més aviat voldriem dir que l'anada a Girona duraria tres dies o potser,
que hi aniríem a qualsevol moment d'aquests propers tres dies.
4. A terra i el terra
L'expressió "a terra" la podem considerar un adverbi de lloc. Així direm, per exemple: "Ha deixat la
bossa allà a terra". Igualment l'expressió "per terra". Per exemple: "Li va caure tot "per terra"
Més exemples: "La cortina toca "a terra" o arriba fins "a terra".
És com si diguéssim "fins a baix de tot"
És ben diferent quan diem "el terra", amb article, perquè, en aquest cas, terra s'agafa com a substantiu.
6. Com més aviat millor
"Com" sembla un adverbi de mode però, en el cas que tenim ara, correspon al castellà "cuanto". ("Cuanto antes mejor").
Això ens fa semblar que és de quantitat. En català no es diu pas: "Quant (o quan) més aviat millor" o "Quant (o quan) abans millor". L'ùnica forma
correcta és: "Com més aviat millor"
Tenim moltes frases amb el "com"
en què aquesta paraula no indica mode sinó quantitat.
Per exemple: "Com més serem més riurem". "Com més li diguis pitjor", "Com més dormo més son tinc".
8. Amunt i avall, a dalt i a baix
Si diem: "Tiro una pilota amunt o avall" amb amunt i avall indiquem el sentit del moviment, però si diem: "Tiro una pilota a dalt o a baix", llavors amb a dalt o a baix indiquem la destinació de la pilota que tirem.
En castellà no tenen "amunt" i "avall" i han de dir "hacia arriba i hacia abajo" i, per tant, han de fer servir dues paraules per dir "amunt" i dues paraules per dir "avall".
Hi han de posar "hacia" al davant de les paraules "arriba" i "abajo" perquè puguin indicar el sentit.
|
|