Introducció Inici   1.Verbs Verbs   2. Els adjectius Adjectius   3. La fonètica Fonètica   4. Els adverbis Adverbis   5. Els pronoms Pronoms   6. Les conjuncions Conjuncions   7. Els substantius Substantius   8. Les preposicions Preposicions   9. Religió, noms, festes i llatí Religió.Noms
  10. La natura Natura   11. Mots de l'Alt Empordà Alt Empordà   12. Vocabulari català i castellà Català i castellà   13. Barbarismes castellans Castellanismes   14. Una mica de tot Una mica de tot   15. Expressions Expressions   16. L'anglès i el català L'anglès   17. Els mitjans de comunicació RTV-diaris
1. Ahir, avui i demà
    Encara que, tan abans com ara, el dia sempre ha tingut 24 hores, quan es tracta de parlar-ne, ara no es fa pas com abans.
    El dia eren les hores de llum: matinada, matí, migdia, tarda i vespre i la nit quan no hi ha llum i la gent ha de ser a dormir.
    El concepte de nit i de dia era com a la Biblia quan diu, per exemple, Article sencer en parlar del diluvi universal, que va ploure quaranta dies i quaranta nits. Aquí el dia no són totes 24 hores sinó només quan hi ha llum i la nit quan no n´hi ha.     

3. Dimarts i el dimarts
    Si volem indicar quan farem o quan passarà una cosa i la resposta és un dia de la setmana, cal tenir present que si hi posem l'article al davant, el significat canvia.
Per exemple:
"Quin dia farem la classe d'anglès?" Si responem "dimarts", volem dir Article sencer que només en farem una i que serà dimarts vinent. Si, en canvi, responem "el dimarts" llavors volem dir "cada dimarts". L'article al davant li dóna un sentit de cosa habitual.     

5. Res i mai
    L'adverbi res no sempre es correspon al nada castellà .
A vegades, el res no té sentit negatiu. Per exemple:
   "Si veus res de sospitós avisa'm",
   "Si vols res ja saps el meu telèfon".
Ja veiem que en aquestes frases caldria traduir el "res" per "algo" i que, en català, seria mal dit: "Si veus algo" o Article sencer "Si vols algo". Frases que sentim tan sovint.
    Si de cas, podríem dir: "Si veus o si vols alguna cosa".

7. Gaire, massa, molt i força
Darrerament es perd l'ús de l'adverbi gaire. Sempre havíem dit, per exemple: "Avui no fa gaire bon dia" o "El meu pare no té gaire salut", però ara sovint diem:: "Avui no fa massa bon dia" o "El meu pare no té massa Article sencersalut"? És evident, que realment volem dir "gaire", perquè de "bon dia" i de "salut" mai no n'hi ha "massa".     
9. Res i gens
Mirem aquest exemple.
"No hem passejat gens i per això no hem vist res".
- Gens fa referància a l'acció del verb (passejar, intransitiu) i
- res fa referància al complement directe del verb "veure", com si diguéssim "no hem vist cap cosa".     
Ja veiem que, encara que, en castellà, s'hi posa la mateixa paraula: Article sencer "nada", en català, "res" i "gens" no són pas inter-canviables. No podem pas dir: "No hem passejat res i per això no hem vist gens"

2. D'aquí a tres dies
    La manera catalana de dir quan passarà una cosa en el futur és amb la forma "d'aquí a ...".
Per exemple: "D'aquí a tres dies" anirem a Girona" o "d'aquí a un quart dinarem". Això vol dir "passats tres dies" o "passat un quart"
    Si, imitant el castellà diguéssim "dintre de tres dies", més aviat voldriem dir que Article sencerl'anada a Girona duraria tres dies o potser, que hi aniríem a qualsevol moment d'aquests propers tres dies.

4. A terra i el terra
    L'expressió "a terra" la podem considerar un adverbi de lloc. Així direm, per exemple: "Ha deixat la bossa allà a terra". Igualment l'expressió "per terra". Per exemple: "Li va caure tot "per terra"
    Més exemples: "La cortina toca "a terra" o arriba fins "a terra". És com si diguéssim "fins a baix de tot"Article 
sencer
    És ben diferent quan diem "el terra", amb article, perquè, en aquest cas, terra s'agafa com a substantiu.

6. Com més aviat millor
    "Com" sembla un adverbi de mode però, en el cas que tenim ara, correspon al castellà "cuanto". ("Cuanto antes mejor"). Això ens fa semblar que és de quantitat. En català no es diu pas: "Quant (o quan) més aviat millor" o "Quant (o quan) abans millor". L'ùnica forma correcta és: "Com més aviat millor"
    Tenim moltes frases amb el "com" Article sencer en què aquesta paraula no indica mode sinó quantitat. Per exemple: "Com més serem més riurem". "Com més li diguis pitjor", "Com més dormo més son tinc".

8. Amunt i avall, a dalt i a baix
    Si diem: "Tiro una pilota amunt o avall" amb amunt i avall indiquem el sentit del moviment, però si diem: "Tiro una pilota a dalt o a baix", llavors amb a dalt o a baix indiquem la destinació de la pilota que tirem.
    En castellà no tenen "amunt" i "avall" i han de dir "hacia arriba i hacia abajo" i, per tant, han de fer servir dues paraules per dir Article sencer"amunt" i dues paraules per dir "avall". Hi han de posar "hacia" al davant de les paraules "arriba" i "abajo" perquè puguin indicar el sentit.

  Pàgines relacionades   Diccionari català, valencià, balear Alcover-Moll   Enciclopèdia catalana  Enciclopèdia   Institut d'estudis catalans  Diccionari DIEC2   Ensenyament: Estudia català   Estudia català   Diccionari Empordanès  Diccionari Empordanès
  Altres pàgines   Enciclopèdia catalana  Enciclopèdia   Problemes de física en flash  Física en flash   50 anys d'escoltisme a Figueres  Escoltes de Figueres   Història de l'IES Ramon 
Muntaner i aparells dels antics laboratoris   IES R.Muntaner   L'empresa jove, moderna i eficaç  Visual Tecnology   Xon's rem  Xon's rem