Inici    Verbs    Adjectius    Fonètica    Adverbis    Pronoms    Conjuncions    Substantius    Preposicions    Religió.Noms    Natura    Alt Empordà    Català i castellà    Castellanismes    Una mica de tot    Expressions    L'anglès    RTV-diaris

1. No són diftongs     Les gramàtiques solen parlar molt dels diftongs per tal de prevenir les errades d'ortografia a l'hora de posar accents, dièresis o el guionet per tallar la paraula al final de la ratlla. Però aquí hi ha un problema de fonètica greu i molt poc valorat. Molts professi-onals, a la radio i a la TV, no se n'adonen.

Si la nostra fonètica no és bona, la llengua que parlem no val res. Per això es diu que la fonètica és l'ànima de la llengua. Ja en trauríem ben poc de fer les cons-truccions ben fetes, de conjugar bé els verbs, de posar-hi els nostres pronoms febles, de fer servir els adjectius adients, si després ho pronunciem tot com si fós- sim forasters. Hem de saber fer les vocals obertes i les tancades, les esses sordes i les sonores, el so de la ela palatal (ella) "ll" i de la ela geminada "l·l", les vocals neutres, si som de parla oriental. També el so de la ve "v" que ja només el saben fer al Camp de Tarragona, al País Valencià i a les Illes. Cal ser molt exigent en aquest aspecte de la nostra llengua. A Anglaterra, els nens tenen classes de fonètica i aquí, a Catalunya, amb una llengua tan feble, això ho tenim ben descuidat. L'exiigència de coneixement de català és sempre per escrit o es mira si es sap llegir però no es valora ni es treballa la manera de pronunciar-ho. Caldria que s'exigís a tots els nivells aquest aspecte tant important de l'idioma.

2. La ela catalana     És un dels sons decisius de la nostra llengua. No s'hi sol donar gaire importància i en té molta. Ara ho veurem.     La ela catalana és ben diferent de la castellana que és com la francesa. Si pronun-cies les paraules "igual" o "final" en bon català, la llengua toca el paladar a prop de les dents de dalt. Aquest contacte de la llengua amb el paladar és molt suau i la "a" que la precedeix es pronuncia ben oberta i ben catalana.      3. La "ll" o ela palatal     És un só que es troba en perill d'extinció. El castellà l'ha perdut en aquests darrers anys. Potser ara ja quasi ningú no el sap fer. El català va pel mateix camí. La diferència està en què el català té quatre vegades més de paraules que van amb aquest so.     En castellà, perdre el so "ella" és greu, en català és catastròfic. 4. Sons que cal fer bé Aquí farem un recull de diferents sons que sovint es fan malament tot i que tothom els sap pronunciar bé. Les paraules amb "x" que sona "cs":      "executar", "exercici", "exemple", "exèrcit" i d'altres de semblants, moltes vegades es diuen malament com si s'escrivissin amb "j" com en castellà, i es diu incorrectament:       "ejecutar", "ejercici", "ejemple" i "ejèrcit". 5. El so i el significat Hi ha una colla de mots, que en la llengua parlada, només es poden distingir, si els pronunciem bé. Aquí hi ha els que hem trobat. Hi indiquem en cursiva si la vocal és oberta o tancada:     bot (bót pel vi) - bot (bot de saltar, botar) - vot (vòt de votar o religiós)     bóta (bóta de posar-hi vi) - bota (bòta de calçar)     casa (edifici o del verb casar) - caça (de caçar)     cec (céc que no hi veu) - sec (sèc de secar o de seure)     colla (còlla un grup) - colla (cólla del verb collar)

6. Estudio, canvio... Sovint es diuen malament les paraules: "estudio", "copio", "canvio", "anuncio", etc. que s'han de dir "es-tu-di-o", "co-pi-o", can-vi-o",      "a-nun-ci-o" i no "es-tu-dio", "co-pio", can-vio", "a-nun-cio" que seria castellà.     La lletra negreta indica on hi ha l'accent 8. Paraules compostes amb unió t-r Tenim alguns noms propis, sobretot de poblacions, que són compostos, com Montroig, Fontrubí, Montreal,... que molta gent pronuncia com si fossin una paraula simple i diuen: Mon-troig, Fon-trubí, Mon-treal, ... Ja es veu que cal dir: Mont-roig, Font-rubí, Mont-real. De fet, en català, ja s'ha d'escriure Mont-real amb guionet. No sé perquè a les altres, a les nostres, no se n'hi posa.

7. L'aventatge de la "s" sonora Hi ha algunes paraules que es confondrien si no tinguéssim la "s" sonora. Mirem-ne exemples: "Les obres" i "les sobres". "Les ales" i les sales". "Desastre i "de sastre". En trobariem més però hem triat aquestes perquè són coincidents amb el castellà. Podriem afegir-hi un exemple castellà: "La sabes" i "las aves". 9. Mots acabats en -st Hi ha paraules com: "agost" i "cost", que molta gent les pronuncia sense la "t" final i llavors sovint fa canviar el sentit d'allò que es diu. Així, quan diuen: "el mes d'agost" sembla que diguin "el mes de gos" i si diuen "el cost del viatge" sentim "el cos del viatge". Tant de bo que diguéssim les "t" finals, tal com fan al País Valencià. Però, si més no, conservem les que ens queden.

Pàgines relacionades

Alcover-Moll     Enciclopèdia     Diccionari DIEC2      Estudia català     Diccionari Empordanès

Altres pàgines

Física en flash     Escoltes de Figueres     IES R.Muntaner     Visual Tecnology     Xon's rem