 4. Sons que cal fer bé  Aquí farem un recull de diferents sons que sovint es fan malament,tot i que tothom els sap pronunciar bé. Les paraules amb "x" que sona "cs": "executar", "exercici", "exemple", "exèrcit" i d'altres de semblants, moltes vegades es diuen malament com si s'escrivissin amb "j" com en castellà, i es diu incorrectament: "ejecutar", "ejercici", "ejemple" i "ejèrcit". o també d'altres diuen: "ecjecutar", "ecjercici", "ecjemple" i "ecjèrcit". Què ens semblaria si les paraules: "examen", "exit", "òxid", "axial" les pronunciéssim "ejamen", "ejid", "ojid", "ajial", o bé: "ecjamen", "ecjid", "ocjid", "acjial"? Ens faria mal a les orelles. Doncs el mateix mal ens hauria de fer en sentir "ejecutar", "ejercici", etc. Els noms dels pobles Els anglesos diuen o deien que el nom d'una població s'ha de pronunciar tal com ho fan els que hi han nascut o els que en són del poble. Així: Peralada es diu Perlada Torroella --> Tarroella o Terroella (la a o la e són neutres) Tàrrega --> Targa. Per això els seus habitants s'anomenen "targuerins" Portbou --> Parbou o Perbou (la a o la e són neutres) El Portús --> El Partús o Pertús (la a o la e són neutres) Segur que n'hi ha molts més. Una paraula que acaba en vocal seguida d'una altra que hi comença Exemples: Quaranta euros s'ha de dir quaranteuros. Cada època --> cadèpoca. Cinquanta anys --> cinquantanys. Mira això --> miraixò. Canta òpera --> cantòpera. Una bona olla --> una bonolla. Paraules acabades en dues consonants Mirem els exemples següents: "cos i cost", "l'amor i la mort", "sor i sort", "cor i cort", "far i fart", "mar i mart" i també: "tard", "just", "fort"... Són paraules que sovint es diuen prescindint de la "d" o de la "t" finals. El bon català marca bé la consonant final. Actualment passa molt que es diu "cos" quan cal dir "cost" o es diu "la mor " per "la mort" (aquí, a més, hi ha la "o" tancada i la "o" oberta). No es pot confondre la "mort" de JC amb l'"amor" de JC, ni una monja: "sor" amb la fortuna: "sort" ni el "far" de Cadaquès amb estar "fart" de Cadaqués o confondre anar a "mar", que és molt a prop, amb anar a "mart", que és molt lluny, etc.  
|