3. La "ll" o ela palatal
És un só que es troba en perill d'extinció. El castellà l'ha perdut en aquests darrers anys. Potser ara ja quasi ningú no el sap fer. El català va pel mateix camí. La diferència està en què el català té quatre vegades més de paraules que van amb aquest so.
En castellà, perdre el so "ella" és greu, en català és catastròfic.
Us heu fixat en la incomoditat que suposa parlar de segons què i no saber fer la "ella"?
Es pot parlar de llibres, (gibres o iibres)? de lleis (ieis. geis)? o de lletres (ietres o getres)? Tothom veu que no.
Sense fer bé la "eia" tot és un "desgabei".
Però és molt fàcil d'aprendre a pronunciar-la. Provem-ho.
Cal posar la llengua tocant al paladar, sense tensar-la, ben tova, plana i no només la punta sinó tota la llengua. Que hi toqui sobretot del mig.
Un cop posada així la llengua, ja podem provar de dir:
"lla" "llana" "llavi", "llo" "llom" "llot".
I de més difícils:
"lle" "lletra" "llesca", "lli" "llibre" "llista", "llu" "llum" "llúdriga".
Ara amb dues sil·labes.
Una de tònica: "llàstima", i una d'àtona: "llampec".
I amb el so "ll" al final:
"raspall", "mirall", "treball", "mantell", "rampell", "espill", "renill", "soroll", "matoll", "remull", "acull".
Fixem-nos ara que hem fet servir, com a exemple, 24 paraules amb el so "ll". Mireu-les bé. Traduïu-les al castellà i veureu que no n'hi ha cap que tingui el so "ll". El català té moltíssimes paraules amb aquest so "ll". És gravíssim de no saber pronunciar-lo. És molt fàcil d'aprendre'l. Va bé aprendre'l de petit. És una mica esforç però necessari. La llengua catalana ha de tenir la "ll" ben pronunciada.
Els pares i els mestres han de treballar i fer tot el que calgui perquè els fills i els alumnes parlin bé.
Pàgina inicial de boncatala.com
