 6. Moll i mullat  Tenen significats que són ben fàcils de distingir. Aquí s'ha de tornar a dir que el castellà ens els fa confondre. Moll és adjectiu i mullat és el participi del verb mullar. El castellà només té la paraula mojado que ha de servir d'adjectiu i de participi. Que una cosa és molla vol dir que té aigua o algun altre líquid, generalment per la seva superfície. Així diem: "Els carrers eren o estaven molls de la pluja. "La roba que has estès encara és molla" Per tant hauríem de considerar incorrecte dir: "Aquell senyor porta els papers mullats" cal dir: "porta els papers molls". Eh, que si sentim dir: "La roba és eixugada o el terra és eixugat" veiem que és incorrecte i que cal dir:"La roba és eixuta o el terra és eixut"? doncs igualment hem de veure que no es pot dir "els papers mullats" o el terra mullat i que s'ha de dir "els papers molls" o el terra moll. Aquí veiem una vegada més que sovint el nostre català és una traducció mal feta del castellà. Com que el castellà té seco (adjectiu) i secado (participi) nosaltres diem bé sec i assecat. Però com que el castellà té només mojado (adjectiu i participi alhora), nosaltres fem servir només mullat tant per adjectiiu com per participi i ens deixem el moll (adjectiu). Un cas semblant és el de net i netejat que també són adjectiu i participi. Aquí ja ho diem bé perquè el castellà també té l'ajectiu, limpio i el participi, limpiado. Aprofitem aquest tema per afegir-hi una darrera cosa: En català la roba s'estén i s'hi posen agulles d'estendre roba. En castellà la roba se cuelga i es fan servir pinzas.  Pàgina inicial de boncatala.com 
|