 1. Vertader i cert  En català són dos adjectius ben diferenciats. També en anglès, "true and certain". En castellà són sinònims. Quan diem que una cosa és vertadera o veritable, volem dir que coincideix amb la realitat. Quan diem que una cosa és certa volem dir que n'estem segurs de que allò és així. Quan una cosa és vertadera solem dir "és veritat". A les illes diuen "és ver". A Catalunya, no tenim pas aquest adjectiu en el parlar de cada dia. Així diem, per exemple: "És veritat que tots volem ser feliços" o "És ver que tots volem ser feliços" Quan diem que una afirmació és falsa volem dir que allò que expressa no coincideix amb la realitat. Solem dir "és mentida" o "és fals" "És mentida que jo hagi parlat malament de tu" o "És fals que jo hagi parlat malament de tu". La certesa és un concepte ben diferent. Podem dir que és la seguretat amb que afirmem o neguem una cosa. Una afirmació o una negació pot ser "certament vertadera" o "certament falsa". El contrari de cert és incert que, evidentment, no vol pas dir fals. El que una proposició (que diuen els filòsofs) sigui verdadera o falsa depèn de la realitat i no de la persona que parla. Que una proposició sigui certa o incerta (o desconeguda) depèn de la persona que parla. De les raons que té per fer una afirmació o una negació. Si n'està segur o no. La veritat i la falsedat són o no són. La certesa té graus. Trobo molt encertades les definicions d'un diccionari anglès: TRUE: "In accordance with fact or reality" (VERDADER: "D'acord amb la realitat") CERTAIN: "Sure to happen, undubtely going" (CERT: "N'estem segurs, no en tenim cap dubte")  
|