Inici    Verbs    Adjectius    Fonètica    Adverbis    Pronoms    Conjuncions    Substantius    Preposicions    Religió.Noms    Natura    Alt Empordà    Català i castellà    Castellanismes    Una mica de tot    Expressions    L'anglès    RTV-diaris

1. Creure i pensar Creure indica una convicció. Que s'està segur d'allò que s'a-firma:     "Crec en un sol Déu Pare Totpoderós" diem a missa.     "Crec en la teva paraula" Creure vol dir tenir fe. Que estàs segur d'allò que dius. En català no havia estat mai una simple opinió. 3. Tastar i provar En català els hauríem de distingir bé.     Tastar: En sentit propi només es pot fer servir per les coses de menjar i veure. Per saber si són bones o no, quin gust te-nen, si ens agraden, etc.     Provar: Vol dir fer servir una cosa per veure com va o com funciona. Per saber si ens va bé o no. 5. Posar i pondre Mirem aquests exemples:     "En Joan ha posat el llapis al calaix"     "Aquesta gallina pon tres ous cada setmana"     "A l'estiu el sol es pon més tard" En castellà totes tres frases farien servir el mateix verb: "poner". En català en tenim dos: "posar i pondre". 7. Pensar-s'hi i pensar-s'ho Quan diem: "No t'hi pensis" o "No t'hi pensis més" volem dir que l'has encertada. Però si diem: "No t'ho pensis" o "No t'ho pensis pas." volem dir que vas equivocat. És com qui diu "No t'ho creguis". 9. Haver-hi, esser-hi i estar Quan truquem a casa d'algú, sovint diem, per exemple: - Que hi ha en Josep? i ens responen. - No, no hi és. Hem fet la pregunta amb el verb "haver" i ens han contestat amb el verb "ser". Aquesta és la manera correcta. Aquí cal anar alerta perquè seria incorrecte de dir: "Que està en Josep?" en el sentit de si hi és. Si està vol dir si ja ha acabat la feina que feia. 11. Olorar i fer olor Olorar és fer servir el sentit de l'olfacte. També en diem flairar i els animals, quan flairen intensament, diem que ensumen. Les flors no oloren, com en castella sinó que, en català fan olor. Els qui olorem som nosaltres, no pas les flors. Les coses que en català fan pudor, en castellà huelen mal. Nosaltres, si diem olor, volem dir que és bona, si diem pudor, és que és dolenta. 13. Necessitar i precisar Necessitar una cosa vol dir que ens fa falta, que no ens en podem estar. Precisar vol dir donar tots els detalls per saber de què es tracta. Si es parla del valor d'una magnitud, la precisió són els decimals amb què s'expressi el seu valor. Si un cartell d'una botiga diu: "Es precisa una dependenta" semblarà que vol dir que ja en tenen una però que no saben ben bé com és i ara l'estan mirant bé perquè els quedi ben precisa. 15. Haver de i deure En el parlar habitual, quan hi ha una obligació, fem servir l'"haver de" i quan és una suposició, fem servir el "deure". Així direm:     "A les nou ha d'obrir la botiga" (obligació) i     "A les nou deu obrir la botiga" (suposició) Segons el diccionari, deure vol dir també: "Haver de fer (alguna cosa) per necessitat moral o per obligació". Però actualment sempre entenem que "deure" porta una suposició i "haver de" una obligació.

2. Tirar i llençar Un primer significat de tirar el veurem bé amb els exemples següents:     "Aquells nens tiren pedres al teulat d'aquella casa".     "L'àvia tira engrunes de pa als coloms"     "Com que ja hi som tots, podem tirar l'àrròs a la cassola" I el de llençar o llançar amb aquests:     "Aquesta fruita s'ha fet malbé, l'haurem de llençar".     "Això ja no ho necessito, demà ho llençaré" 4. Seguir i continuar En català no són pas paraules sinònimes. Tampoc en anglès, "to follow and to go on". En castellà sí.   Continuar vol dir anar endavant.         "Ja continuarem treballant després."   Seguir vol dir anar darrere.         "Tu ves al davant que nosaltres et seguirem". 6. Sentir i escoltar Aquests dos verbs actualment es confonen molt. Es van co-mençar a confondre en castellà, a Sudamèrica i ara la malaltia ja ha arribat a Espanya i del castellà ja està passant al català. Fins i tot a la radio i a la TV. És alarmant. 8. Amidar i mesurar El verb mesurar es pot fer servir per qualsevol magnitud, tant les primitives: longitud, massa i temps, com les derivades: força, impuls, treball, energia,... Normalment, emperò, quan es pren mida d'una longitud es solia dir amidar i quan era un volum: mesurar. Així es parlava d'amidar l'alçada d'una porta o de mesurar el gra o la llet. Quan mesurem el temps diem que el comptem. 10. El verb fer Deu ser el verb que fem servir més en català. Aquí farem un recull d'algunes expressions amb aquest verb. Moltes vegades es correspon amb el verb castellà "dar". Per exemple:     "Fer una volta o un volt o un tomb o una passejada". "Fer mal de ventre". "Fer mal pensar". "Fer enraonar". "Fer un petó o una abraçada". "Fer pena". "Fer por". "Fer classe". "Fer-hi un cop d'ull". "Fer conèixer". 12. Formes de temps compostos En català, a vegades, fem concertar el participi amb el complement directe. Per exemple, parlant de llibres, podem dir: "Aquests ja els he llegits" o parlant de sabates, dir "Les d'hivern ja me les he comprades". En aquest segon, concerta en gènere i nombre. També podem fer servir l'auxiliar "ser". Exemples : "Sóc vist els teus fills" o "Els sóc vistos" o "Els som vist" o "Nosaltres els soms vistos". Ara això ja no es sent gaire potser ja és com un arcaisme. 14. Pendre i treure Si diem: "Li han pres l'abric o li han tret l'abric", de seguida veiem que són coses diferents. Si li "prenen" és que li han robat i se l'han quedat. Potser no el duia posat o el tenia en un penjarobes, però entenem que se li han quedat. Si li "treuen" és que el duia posat o potser l'han agafat del penjarobes per posar-lo en algun altre lloc. Però entenem que no se l'han pas quedat.

Pàgines relacionades

Alcover-Moll     Enciclopèdia     Diccionari DIEC2      Estudia català     Diccionari Empordanès

Altres pàgines

Física en flash     Escoltes de Figueres     IES R.Muntaner     Visual Tecnology     Xon's rem