15. Haver de i deure 
En el parlar habitual, quan hi ha una obligació, fem servir l'"haver de" i quan és una suposició, fem servir el "deure". Així direm: "A les nou ha d'obrir la botiga" (obligació) i "A les nou deu obrir la botiga" (suposició) Segons el diccionari, deure vol dir també: "Haver de fer (alguna cosa) per necessitat moral o per obligació". Però actualment sempre entenem que "deure" porta una suposició i "haver de" una obligació. És clar, que si diem: "En Pere deu tants euros", ja veiem que aquí sí que és una obligació. Aquí "deure" va seguit d'un substantiu, que indica allò que deu, i no d'un verb con abans. En això ens guanya el castellà, perquè tenen "deber" (obligació) i "deber de" (suposició). Així: "debe abrir" seria obligació i "debe de abrir" una suposició. Es queixen però, que en el parlar habitual, molta gent ho desconeix.  Pàgina inicial de boncatala.com 
|