11. Olorar i fer olor 
Olorar és fer servir el sentit de l'olfacte. També en diem flairar i els animals, quan flairen intensament, diem que ensumen.Les flors no oloren, com en castella sinó que, en català fan olor. Els qui olorem som nosaltres, no pas les flors. Les coses que en català fan pudor, en castellà huelen mal. Nosaltres, si diem olor, volem dir que és bona, si diem pudor, és que és dolenta. Així direm: "olor de roses" i "pudor de fum". Mai no hem de dir "olor a" sinó "olor de o "pudor de". També podem fer servir "flaire" i "flairar". Així, podem dir: "Es sent una flaire de sofregit!" o bé, "Si flaires bé t'adonaràs que això és passat (s'ha fet malbé)". Algunes vegades fem servir el verb "pudir". L'Alcover-Moll diu que ve del llatí "putere" [pútere] = fer pudor. Així encara a vegades diem: "Això put a cremat o a podrit" que s'assemblaria al castellâ "huele a..." encara que aquí només per la pudor i mai per l'olor. La manera, però, que ho solem dir és: "Això fa pudor de cremat o de podrit". 
 Pàgina inicial de boncatala.com 
|