 6. Sentir i escoltar 
Aquests dos verbs actualment es confonen molt. Es van començar a confondre en castellà, a Sudamèrica i ara la malaltia ja ha arribat a Espanya i del castellà ja està passant al català. Fins i tot a la radio i a la TV. És alarmant. Per precisar bé la diferència de significat d'aquests dos verbs, mirem la frase següent: "T' escolto però et sento molt malament perquè aquí fan molta fressa" Podríem dir que escoltar és "parar les orelles" i sentir "entendre" allò que et diuen Mirem més exemples: "Estic escoltant a veure si sento pujar algú per l'escala." "Ja em sents bé? perquè sinó cridaré més. O és que no m'escoltes?." "Jo no escoltava pas, però ho vaig sentir" Si un és sord, per més que escolti no ho sent. En castellà ja sempre havien dit oye o oiga quan algú ens volia parlar, en comptes de escucha o escuche que seria la forma correcta. En català ja ho fem bé perquè diem escolta o escolti. Tal com ha de ser. A vegades hem sentit a les trucades d'oients de la radio, quan el telèfon no va gaire bé, que el periodista diu a l'oient que truca: "Perdona, però es que no t'escolto. En comptes de dir no et sento. L'oient podria dir: Per què em feu trucar si ara no m'ecolteu? És clar, el periodista havia d'haver dit "No et sento". Una frase ben bé de la TV d'ara seria: "A la nit es podien escoltar els trons". Els trons es poden escoltar sempre, de nit i de dia, però, es clar, només es poden sentir quan hi ha tempesta. Una mancança del català és que hem perdut el verb oir en el parlar usual de cada dia. Recordem també que no és correcte dir: "Aquell no veu o no sent" cal dir: "No hi veu o no hi sent". 
Article relacionat.
 Pàgina inicial de boncatala.com 
|