I.
5. Posar i pondre
I.
Mirem aquests exemples:
    "En Joan ha posat el llapis al calaix"
    "Aquesta gallina pon tres ous cada setmana"
    "A l'estiu el sol es pon més tard"

En castellà totes tres frases farien servir el mateix verb: "poner". En català en tenim dos:"posar i pondre".
Les gallines ponen ous i el pagès els posa al cistell Les gallines no posen ous, sinó que o en ponen o en fan. Sí que quan els coven se'ls posen a sota, però llavors ja els han post.

El sol tampoc no es posa sinó que es pon.

Tant per un cas com per l'altre tenim el substantiu la posta. Una posta d'ous. Una posta de sol.


També cal dir que els músics, els compositors, componen les seves obres, cançons, sardanes... No les composen. Aquí el verb composar seria incorrecte.

    Per exemple: "En Vicenç Bou va compondre la sardana Girona aimada"

Del resultat de compondre, emperò, en diem una "composició" i del qui compon, un "compositor". Paraules que realment deuen venir de "composar" i no de "compondre".
D'una gallina que pon molt se'n diu "ponedora" i el resultat de pondre és la posta però d'un músic que compon no en podem pas dir "componedor" si no que en diem "compositor" i el resultat de compondre és una composició no una composta.
.



Pàgina inicial de boncatala.com
Inici
Aquí podeu fer-hi els vostres suggeriments. Gràcies.