 1. Creure i pensar  Creure indica una convicció. Que s'està segur d'allò que s'afirma: "Crec en un sol Déu Pare Totpoderós" diem a missa. "Crec en la teva paraula" Creure vol dir tenir fe. Que estàs segur d'allò que dius. En català no havia estat mai una simple opinió o una possibilitat, com passa amb el castellà.  Per nosaltres, catalans, és una afirmació convençuda.
En anglès també distingeixen bé to believe (creure) de to think (pensar) Altrament quan es tracta d'una opinió o possibilitat direm : "em penso", "em sembla", "em fa l'efecte" o "jo diria que" emperò mai no hem de dir "jo crec". A les tertúlies radiofòniques o televisives veiem que es fa servir molt el "jo crec". Hi ha tertulians que ho diuen a cada frase. Constantment es sent "jo crec, jo crec, jo crec... Fa mal a les orelles. Potser moltes vegades seria millor començar d'expressar l'opinió o punt de vista de dret, sense cap "em penso" o "em sembla"... i, és clar, sense "jo crec" que no ho havíem fet servir mai en català i que trobàvem tan estrany quan ho sentiem a dir en castellà. Un segon significat de creure és el d'"obeir" que vol dir "fer bondat". "Aquell nen no creu", "no fa gaire bondat" Aquest no és pas el cas que discutim aquí.  Pàgina inicial de boncatala.com 
|