Verbs    Adjectius    Fonètica      Adverbis    Pronoms    Conjuncions    Substantius    Preposicions    Religió, noms i festes    Natura    Alt Empordà    Català i castellà    Castellanismes    Una mica de tot    Expressions    L'anglès    RTV-diaris

Introducció La intenció d'aquesta pàgina web és observar el català que parlem ara o que sentim als mitjans de comunicació i comparar-lo amb el que parlàvem fa una colla d'anys, abans de l'any 1950 quan, a les cases, no hi havia ni ràdio ni TV. Llavors es tenien converses molt llargues, sobretot havent sopat, amb els avis i pares. Era un ex-cel·lent aprenentatge de la nostra llengua. Es feia molt de corregir les deficiències de vocabulari, de construcció gramatical i de fonè-tica. Sovint et deien "això no es diu així, has d'enraonar bé". Potser no tenien coneixements de gramàtica però sabien bé el català. Tot això fet modestament. És una necessitat que surt de dins. Tots estimem la nostra llengua i ens fa patir que estigui tan malalta. Entre tots l'hem d'ajudar a refer-se.              Aquí no hi ha intencions científiques perquè els d'aquesta pàgina, no tenim estudis lingüístics, només volem fer saber allò que hem après i observat durant molts anys. La gramàtica i els diccionaris els fem servir una mica de lluny perquè considerem que moltes coses s'han acceptat com a bones perquè eren usuals en el parlar de cada dia en algun lloc, més aviat cèntric de Catalunya. Són formes castellanes que ja s'havien consolidat, però no són les nostres genuïnes, les que feien servir els nostres avis que havien après la nostra llengua (la seva llengua) entre el 1870 i el 1880. Seria molt d'agrair que hi volguéssiu col·laborar amb els vostres comentaris i observacions. Els afegiríem a la pàgina.

L'abecedari català       El noms de les lletres, derivats del llatí, no presenten exactament les mateixes formes en les diverses llengües romàniques. L'estudi de les referències que preceptistes, gramàtics i lexicògrafs han fet tradicionalment al nom de les lletres en català revela la continuïtat d'unes formes que remunten als orígens de l'idioma i que encara són ocasionalment recordades a començament del segle XX: a, be, ce, de, e, ef, ge, hac, i, jota, ka, el, em, en, o, pe, qu, er, es, te, u, ve, xeix, y grega, itzeta. Al segle XIX, però, aquests noms són substituïts progressivament pels castellans, de manera que la normativització del català empresa per Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans es va fer, en aquest tema, sobre el desconeixement de la pròpia tradició gramatical.        Això és un resum de "El nom de les lletres" d'Albert Rossich, fet pel propi autor. Cliqueu aquí per veure el treball sencer.            El nostre agraiment a I. Vera de Perpinyà que ens ha informat de l'existència d'aquest treball. Col·laboracions:      Col·laboració 1.

Entreu a les pàgines "Estat propi" i "Sobirania i progrés" i voteu per la independència de Catalunya

Si voleu la versió en WORD del "boncatalà.com", escriviu aquí la vostra adreça electrònica i us l'enviarem. (43 pàgines)

Pàgines relacionades

Alcover-Moll     Enciclopèdia     Diccionari DIEC2     Estudia català     Diccionari Empordanès

Altres pàgines

Física en flash     Escoltes de Figueres     IES R.Muntaner     Visual Tecnology     Xon's rem